El projecte arranca el dia que, de manera aleatòria, se'ns assigna un parell de conceptes que s'hauran de tenir en compte a l'hora de pensar, imaginar i dissenyar el producte que es desenvoluparà al llarg del semestre. La lletra "F" i el número "2", farien referència a la idea de "gènere" i "elasticitat". Ja tenia punt de partida.

La combinació d'ambdós conceptes em transportaven a un imaginari més pròxim al d'una cadira que no pas al d'una làmpada. Intentar construir una cadira amb aquest punt de partida donava molt més joc; era possible treballar la dualitat que tan històricament com culturalment s'ha associat al gènere. El concepte d'elasticitat en l'àmbit del gènere resultava també molt suggerent; generalment s'ha relacionat el gènere com quelcom rígid i dual, una espècia de blanc i negre que no admetia la possibilitat de treballar amb cap matís de gris. L'elasticitat és també un atribut contrari al d'una cadira convencional d'estructura angular i rígida, i per tant finalment es va optar per treballar amb aquest element, ja que conceptualment era més suggerent.

Profunditzar en els conceptes va ser la primera aproximació al resultat final. Tenia clar que no volia relacionar l'"elasticitat" directament amb el material del producte, no volia treballar amb un material elàstic, i per això sortir del que era evident em semblava primordial. Donant una volta al concepte s'arriba a la idea de treballar l'elasticitat des de el concepte de flexibilitat, referint-me doncs a la capacitat d'adaptar-se a les coses noves. Segons l'Institut d'Estudis Catalans, l'elasticitat es defineix com "capacitat" de contraure's, de dilatar-se, de deformar-se sota una pressió, una tracció, etc., i reprendre la seva forma i el seu volum primitius quan cessa aquesta acció". El concepte mateix ja delimita la forma. O per contrari obra un gran ventall de possibilitats. Una cosa flexible o elàstica és aquella que en si mateix no es limita a una sola forma, sinó que té la capacitat de deformar-se i sobretot d'adaptar-se a l'entorn i les seves condicions. Per tant és evident que la cadira s'ha de concebre com una peça que en si mateixa comprèn diferents formes que adapten a diferents espais. Pot ser com una onada que s'eleva del mateix terra quan és pla. Pot ser com un tamboret. O també funciona com el perfil d'un peu de gat quan la gires a la inversa.
Era també essencial anar més enllà de la cadira tradicional, aquella cadira recta, rígida i de quatre potes. La proposta vol evitar que el cos estigui en angle recte, i pretén que l'usuari pugui jugar amb la idea de cadira i dissociar-la del concepte de taula. És per tant una cadira que juga amb la mateixa flexibilitat de la superfície de l'entorn. És com una duna, una protuberància orgànica enmig del terra, que remet a formes naturals molt diverses.

De la mateixa manera que amb l'elasticitat, el concepte de gènere va més enllà. El producte enfoca el gènere com a sistema d'ordre, és a dir, classificar les coses segons les característiques d'aquesta. L'exemple més clar el trobem a l'hora d'agrupar l'ésser humà, dona, home, etc. Altres exemples els trobem al cine, literatura, moda, etc. Tot és classificat i tot va pensat i dirigit a un públic concret. Aquest és l'inici de la idea de crear un producte canviant, modelable, que el converteixi en diferents coses alhora, cadascuna per a una funció diferent. És així com es pretén trencar amb el gènere entenent-lo com s'esmenta anteriorment. La cadira es pensa de manera que l'usuari pugui ser el. més ampli possible, es a dir, que s'adapti a tots els cossos possibles i que tots ells trobin la manera d'utilitzar-la, un nen, que la utilitza com a cadira però també com a element de joc degut a la seva forma.

També intenta trencar amb la idea d'interior i exterior, ja que amb els seus materials i disseny no pretén funcionar només en un espai sinó en tots els possibles. Està pensada per a funcionar per al màxim nombre d'usuaris en el màxim d'entorns possibles.

I per últim, és una cadira que demana la participació de dos usuaris per a funcionar. Necessita un suport, un contrapès que serà un dels dos usuaris. D'aquesta manera, es poden constel·lar diverses cadires creant un espai que relaciona usuaris d'unes i altres.